La nostra Línia de Recerca i Desenvolupament de Ciència

La musicalització primerenca amb Memima i el mètode ETFES: Un impacte positiu en el desenvolupament del llenguatge i la socialització des de la lactància

Madrid, 20/2/2025 – Un nou estudi pilot sobre la musicalització primerenca en lactants sans ha revelat que l’exposició regular a audicions musicals passives amb el mètode ETFES (Ear Training For Early Stimulation) podria influir en el desenvolupament del llenguatge, la socialització i la creació d’un vincle parental segur.

Liderat pel pediatre Dr. Enrique la Orden Izquierdo en col·laboració amb la Universitat Francisco de Vitoria i l’equip de Memima, aquest estudi avalat pel C.E.I.M. de l’Hospital Universitari Severo Ochoa i la G.A.A.P. ofereix les primeres dades sobre els beneficis de l’entrenament auditiu primerenc en nadons.

L’estudi, que segueix una cohort de 82 lactants sans nascuts a terme, ha avaluat com la implementació del mètode ETFES a través d’audicions diàries influeix en el neurodesenvolupament infantil. Les primeres troballes mostren que l’ús regular de la metodologia no només fomenta l’adquisició primerenca del llenguatge i la socialització, sinó que també contribueix a un vincle parental segur.

Entre els resultats clau destaquen:

• Cap dels pares no va descriure la presència de plor excessiu entre els nadons els pares dels quals van aplicar la metodologia amb constància.
• Reducció de problemes d’alimentació i millor establiment de rutines diàries.
• Major estabilitat emocional i adaptació social en els lactants.

Aquestes dades reforcen la idea que l’educació musical del mètode ETFES no és un luxe, sinó un element clau en el desenvolupament primerenc.

6000 minuts és només el principi: La constància és la clau

El mètode ETFES estableix que un mínim de 6000 minuts d’audicions és necessari per obtenir beneficis significatius, però algunes famílies han arribat fins als 100.000 minuts en diversos anys, amb resultats excepcionals.

«Aprendre música és com aprendre un idioma», explica Albert Munné Vicente, CEO de Memima. «Com més escolti el nadó, més integrarà l’estructura musical i el llenguatge sonor. La clau és la determinació i el compromís dels pares per completar el currículum d’audicions».

Millores en les fites del desenvolupament psicomotor i cognitiu

Un dels aspectes més impactants de l’estudi ha estat la comparació entre la mediana d’edat en què els nadons del grup d’estudi van assolir certes fites del desenvolupament, en comparació amb l’interval típic d’adquisició segons la taula Haizea-Llevant.

Els resultats suggereixen que els nadons exposats al mètode ETFES tendeixen a assolir fites del desenvolupament psicomotor i cognitiu a edats més primerenques. Algunes de les troballes més destacades inclouen:

• Atenció a la veu: Mentre que l’interval estàndard per a aquesta fita és entre 1 i 3 mesos, la mediana en el grup experimental va ser 0,78 mesos, cosa que indica una resposta més ràpida als estímuls auditius.
• Reconeixement de la mare: Normalment adquirit entre 1,5 i 3 mesos, la mediana a l’estudi va ser d’1,33 mesos, la qual cosa suggereix una major rapidesa en la capacitat de vinculació i reconeixement.
• Balboteig: Generalment es produeix entre els 5,5 i 7,5 mesos, però en els nadons que van utilitzar la metodologia ETFES, la mediana va ser d’1,98 mesos, cosa que mostra un avenç significatiu en l’adquisició del llenguatge.
• Riallades: Mentre que la mitjana esperada és entre 3 i 5,5 mesos, en el grup de l’estudi es va assolir en 2,83 mesos, suggerint una major predisposició a la interacció social.
• Persecució horitzontal d’objectes: S’espera entre 3,5 i 5,5 mesos, però la mediana del grup ETFES va ser d’1,42 mesos, cosa que indica una millor coordinació visual i atenció primerenca.

Aquests resultats preliminars suggereixen que l’exposició primerenca a audicions musicals estructurades no només afavoreix el desenvolupament del llenguatge, sinó que també accelera certs processos de neurodesenvolupament vinculats a la percepció, la socialització i la interacció amb l’entorn.

Qualsevol moment és bo per començar: La clau és la rutina

Un dels grans avantatges del mètode ETFES és que no requereix temps extra: l’exposició a les audicions musicals s’integra en les rutines diàries del nadó. Els moments més habituals per fer-ho són:

• Durant la lactància o l’alimentació.
• En la rutina del son.
• Mentre el nadó juga o es relaxa.

No importa en quin moment es comenci, l’essencial és tenir la determinació de fer-ho i completar el currículum d’audicions. A partir dels 1000 minuts d’escolta, els nadons poden començar a experimentar amb instruments musicals, traduint allò que han interioritzat auditivament a les seves pròpies creacions o improvitzacions musicals.

Un compromís a llarg termini amb el neurodesenvolupament infantil

Aquest estudi preliminar reforça la importància de la música en la primera infància com a eina per al desenvolupament del llenguatge, el neurodesenvolupament i la intel·ligència musical. No obstant això, el seu èxit depèn en gran mesura de la constància i el compromís de les famílies.

Memima i el mètode ETFES ofereixen l’oportunitat de transformar l’aprenentatge musical en una experiència natural i enriquidora per als nadons, amb beneficis que s’estendran al llarg de tota la seva vida.

Per a més informació sobre el mètode ETFES i l’estudi pilot, visita www.memima.com.

Sobre Memima

Memima és una plataforma d’educació musical primerenca que, a través del mètode ETFES, entrena l’oïda dels nadons des del naixement, fomentant l’aprenentatge musical de manera natural i progressiva. El seu enfocament basat en audicions passives i joc estructurat ha estat dissenyat per potenciar el desenvolupament cognitiu, la intel·ligència musical i l’aprenentatge del llenguatge.

15/11/2024

Música i capacitats cognitives – Mètode ETFES: Un estudi pilot

AFECTE, TEMPERAMENT, COMUNICACIÓ, SOCIALITZACIÓ, DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC

Introducció:

La musicoteràpia és una intervenció no farmacològica que se centra en les necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives d’una persona. Una formació musical primerenca s’associa a un major processament dels sons i, possiblement, de la parla.

Objectiu:

Avaluar l’efecte de la musicalització primerenca en l’adquisició dels fites del desenvolupament del llenguatge i la socialització, així com en els patrons d’aferrament parento-filial.

Mètode:

• Participants: 27 nadons menors d’1 mes (15 nens, 12 nenes) sense factors de risc neurològic, reclutats en els controls de salut d’atenció primària des de maig de 2024. Edat mitjana de 20 dies. Cap assisteix a llar d’infants, 22 de 27 prenen lactància materna i 17 utilitzen xumet. Totes són famílies biparentals heterosexuals i biològiques.
• Variables: biològiques (son, lactància…), data d’adquisició de les fites del desenvolupament social i lingüístic, patrons d’aferrament i temperament, i percepcions subjectives.
• Instruments: Escala Haizea-Llevant de desenvolupament psicomotor validada per a la població espanyola; Formulari d’APEGA Parental (PSQ): Test del vincle en el postpart; Qüestionari IBQ-R (Infant Behavior Questionnaire-Revised) en la seva versió espanyola; TAS-45.
• Procediment: audicions seriades progressives de conceptes musicals (notes, acords…) sota un so blanc, integrades durant les rutines del nadó i guiades pels seus pares.
• Anàlisi de dades: estudi descriptiu basal.

Resultats:

• El 29,63% han realitzat audicions d’entre 15 i 60 minuts diaris.
• El 33,33% han realitzat audicions d’entre 5 i 15 minuts diaris, reportant una millora subjectiva a curt termini en la lactància materna i les rutines de son del nadó.

Discussió / Conclusions:

L’ús de música integrada en les rutines diàries té un impacte positiu en aspectes quotidians del nadó i és ben valorat pels seus pares. Tot i això, és necessari objectivar els seus efectes a mitjà i llarg termini.